OPERACIÓ ANACLETO
Si alguna cosa no se li pot retreure al PP és el seu afany de superació a l’hora de fer el ridícul. Els qui pensàvem que el partit de Mariano Rajoy havia tocat sostre pel que fa a provocar vergonya aliena després d’aquell “ha sido ETA” d’Acebes (també en vigília d’eleccions), de la “indemnización en diferido” de Cospedal, de l'episodi La tienda del espía protagonitzat per Sánchez-Camacho i de l’aparició mariana en plasma de Rajoy , l’actual campanya electoral ens ha demostrat fins a quin punt estàvem equivocats. Potser la finesa intel·lectual dels líders del PP no passa de P-2 (“un vaso es un vaso y un plato es un plato”, ha dit Rajoy per aclarir els dubtes sobre el tema de la ciutadania espanyola), però, pel que fa a l’humor, està clar que juguen a la primera lliga.
De totes les situacions còmiques amb què ens han obsequiat els defensors més rancis de la unitat d’Espanya durant aquesta campanya —des de la celebració de misses amb tuf de Valle de los Caídos promogudes per l’arquebisbe de València, fins al gloriós minut Homer Simpson protagonitzat per Mariano Rajoy a Onda Cero—, la meva preferida és, potser per deformació professional, l’Operació Anacleto: el President de la Comissió Europea emet un comunicat en resposta a una pregunta d’un eurodiputat del PP i... oh, sorpresa! en la versió castellana apareix oportunament una morcilla apòcrifa, inexistent en l’original anglès, que adverteix de les conseqüències que tindria una declaració d'independència de Catalunya en relació a les institucions de la Unió Europea.
Només hi pot haver dues explicacions per a aquest desafortunat mutatIs mutandis. La primera, que les pregàries de l’arquebisbe de València han fet efecte i s’ha produït el miracle de la multiplicació dels paràgrafs en els comunicats de Junker. La segona —opció per la qual modestament m’inclino—, que la mà de Déu que ha inserit el paràgraf en el comunicat es més de l’estil de Maradona i ha comptat amb la complicitat de l’Anacleto de torn.
La Comissió Europea ha justificat la pífia apel·lant a l’error humà. Un error humà, però, que porta tatuada la Marca España amb tinta indeleble, en una combinació de maquiavelisme i estultícia que a tothom ens resulta prou familiar. I és que no podia ser casualitat que els personatges més populars dels còmics infantils nascuts en ple franquisme es caracteritzin per la seva ineptitud i la seva incompetència: començant per Mortadelo y Filemón i passant per Pepe Gotera y Otilio, arribem finalment a Anacleto, agente secreto, que ara torna a estar d’actualitat gràcies a una pel·lícula que, m’hi jugaria els neulers, ha inspirat la maniobra tú ponlo y luego ya veremos qué pasa del comunicat de Juncker.
I el que ha passat és que ens hem assabentat que una mà negra (en aquest cas, més aviat blava) ha manipulat un comunicat de la Comissió Europea amb la voluntat d’influir en el resultat de les eleccions del dia 27. És difícil decidir que és pitjor, si la manipulació en ella mateixa o la alegria amb què (suposadament) es va posar en marxa des d’algun despatx de Madrid l’Operació Anacleto, tot confiant que podrien fer passar bou per bèstia grossa i que, des de la Comissió, ningú s’adonaria de l’afegitó. Bravo, Mariano! Per si encara no teníem prous motius per votar a favor de la independència, aquesta nova cagada del PP Entertaintment ens en acaba de donar un de nou.