UNA D'HEROIS (en forma de carta oberta al President Mas)

Benvolgut President,

En aquestes circumstàncies que tothom qualifica d’històriques, deixi’m apel·lar a la seva coneguda afició per les metàfores i les figures retòriques i permeti’m la llicència poètica d’imaginar-me’l assegut a soles a l’estudi de casa seva (suposo que en té un), amb el mòbil apagat i assaborint una copa de conyac francès mentre medita sobre les decisions transcendentals que haurà de prendre durant els propers dies. (Ja em sap greu, però en una ocasió com aquesta el conyac francès em sembla més solemne que el festiu cava). Durant aquests instants de recolliment, que segurament deuen ser escadussers, fóra bo que agafés la Il·llíada i, com que suposo que ara mateix no té temps de rellegir el poema homèric (ja veu que dic “rellegir”, el tinc per una persona culta), recordés si més no la història de l’heroi tràgic per excel·lència de la literatura occidental. (Nota per als que no van triar el grec com a optativa al batxillerat: l’heroic tràgic per excel·lència és Aquil·les).

Jo, President, comprenc la seva decisió de no seguir endavant amb la consulta tal i com estava establerta en el decret que vostè va signar i que el govern espanyol va impugnar. Les conseqüències de seguir endavant eren imprevisibles. Tanmateix, el que molts ciutadans no entenem (o entenem però no compartim) és que davant aquest nou escenari no hagi convocat hic et nunc unes eleccions plebiscitàries amb l’excusa que cal anar a les urnes de la mà d’Esquerra Republicana. No és cap secret que, a les enquestes, vostè i el seu partit surten com a perdedors, i, en bona lògica política, presentar-se a les eleccions encapçalant una llista amb ERC dissimularia l’abast de la derrota. Seguiria, doncs, sense convocar eleccions, si les enquestes donessin a CIU com a guanyador? Sospito que no.

(Per ser justos, cal dir que vostè no és l’únic que fa càlculs electorals. Els fa Esquerra Republicana, que es veu vencedora de les eleccions i que, per tant, no té cap necessitat de fer una llista conjunta amb CIU; els fa Iniciativa per Catalunya-Els Verds, entestats a ser a missa i repicar campanes per tal de no perdre cap vot i, de passada, arreplegar-ne, potser algun del PSC; i no sé si els fa la CUP, que malgrat l’estètica de rauxa que gasten semblen els únics amb una mica de seny. Tanmateix, que la culpa estigui repartida no l’eximeix, en tant que president del país, de la responsabilitat de prendre les decisions que calen en un moment transcendental com aquest.)

Faci un glopet de conyac, President, i pensi que el dilema a què s’enfronta és, en el fons, molt senzill: passar a la posteritat com el vil Joker de Batman o fer-ho com l’heroi tràgic Aquil·les. De vostè depèn. En aquests moments, té el privilegi de triar entre ser el president de la Generalitat que va estar a punt de carregar-se el procés sobiranista per raons de càlcul electoral, o bé passar a la història com el president que va escoltar el clam popular i que, tot i saber que les perdria, va tenir el coratge de convocar eleccions d’immediat, fent possible, amb el seu sacrifici tràgic (ja veu que no li escatimo l’adjectiu), que els catalans poguéssim decidir sobre el nostre futur amb plenes garanties democràtiques i amb el reconeixement internacional que vostè mateix ens ha explicat que tant necessitem.

Em temo, President, que el paper que li ha tocat representar en aquesta auca no és el del victoriós Agamèmnon ni el de l’astut Ulisses, sinó el de l’heroi tràgic Aquil·les, d’aquí que li recomani que rememori la Ilíada. No rebutgi aquest paper, President, perquè a si bé a la curta els herois tràgics pringuen, a la llarga són els que realment molen. Els herois tràgics afronten el seu destí tot i saber que la seva elecció implica la seva destrucció, d’aquí la seva grandesa, d’aquí que el seu sacrifici sempre ens commogui. Em demano si vostè en té, de grandesa. Perquè, ¿de debò val la pena arriscar-ho tot per un grapat d’escons i aparèixer com el vilà de torn en la novel·la que, el proper segle, un futur Sanchez Piñol escriurà amb el títol de Victor? (Nota pels que tampoc no van triar el llatí com a optativa al batxillerat: “Victor” vol dir “vencedor”). Jo de vostè m’acabaria el conyac i ho consultaria amb el coixí, President, perquè si bé als rebels que fracassen se’ls ofereixen flors, el lloc que la Història reserva als aprenents fracassats de Maquiavel és el silenci i l’oblit.